Cerca

Resultats de la cerca bàsica: 322.040

141. Règim verbal de cuidar: cuidar de o cuidar-se de?
Font Fitxes de l'Optimot
El verb cuidar, en el sentit de tenir cura d'algú o d'alguna cosa, és transitiu i, per tant, exigeix complement directe. També s'utilitza la forma cuidar-se per fer referència a tenir cura d'un mateix. Per exemple: Ha de cuidar la mare perquè està malalta. Cuida't, que fas ulleres. Si no es cuida [...]
142. depressa o de pressa?
Font Fitxes de l'Optimot
L'expressió de pressa, que significa ràpidament, s'escriu separadament. En canvi, no és adequada la forma depressa. Així doncs, en lloc d'escriure: Veniu, depressa, que us mullareu! Trobo que van massa depressa cal escriure: Veniu, de pressa, que us mullareu! Trobo que van massa de pressa.  [...]
143. Quantitatius seguits de la preposició 'de' / 'quant', 'molt', 'poc', 'més', 'menys', 'tant', 'gaire', 'prou', 'bastant' + 'de' + substantiu / 'Fa molt temps' o 'Fa molt de temps'?
Font Fitxes de l'Optimot
Entre un quantitatiu i el nom que el segueix, la preposició de de vegades és optativa, altres vegades és obligatòria i en alguns casos no s'ha d'usar. Els quantitatius següents admeten l'addició de la preposició de abans del substantiu que els segueix:  quant: Quants de llibres que té! (o Quants [...]
144. Usos del gerundi que no són admesos / 'El conductor es va adormir provocant un greu accident' o 'El conductor es va adormir, cosa que va provocar un greu accident'?
Font Fitxes de l'Optimot
Les construccions de gerundi generalment tenen un valor duratiu. Independentment del fet que el gerundi també pugui presentar altres valors (causal, condicional o concessiu), sol indicar duració o continuïtat. A l'hora de fer servir una construcció de gerundi, cal tenir en compte les [...]
145. Roda de Barà o Roda de Berà?
Font Fitxes de l'Optimot
Roda de Berà Des de l'any 2013, la denominació oficial i normativa d'aquest municipi és Roda de Berà, i no Roda de Barà.  Malgrat que la forma Roda de Barà consta encara en la segona edició del Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya, publicada el 2009, en aquesta obra ja es marcava [...]
146. Formació d'adjectius que indiquen relació amb algun personatge conegut / rodoredià, rodorediana; mozartià, mozartiana; espriuà, espriuana
Font Fitxes de l'Optimot
En català hi ha diversos sufixos que s'utilitzen per a la formació d'adjectius que indiquen relació o pertinença a un personatge conegut o a la seva obra. El que té un ús més freqüent és -ià, -iana. Per exemple: balmesià, balmesiana (de Balmes) dalinià, daliniana (de Dalí) maragallià [...]
147. Les oracions de relatiu
Font Fitxes de l'Optimot
Les oracions relatives són oracions subordinades que estan introduïdes per un relatiu, que sol ser un pronom (que, qui, què, el qual) o un adverbi (on, quan, com). Per exemple: La noia que vaig veure ahir és veïna del Toni (que vaig veure ahir és l'oració de relatiu). Estudia a la mateixa ciutat [...]
148. Plural de 'plus'
Font Fitxes de l'Optimot
plusos El mot plus (que significa la quantitat que es dona de més per un servei, un treball, etc., extraordinari) fa el plural d'una manera regular, és a dir, afegint la terminació -os al singular. Així, de plus fem plusos. Per tant, cal dir Aquest mes s'han de pagar els plusos de productivitat, i [...]
149. a cient de
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
A sabuda de. Ho va fer a cient del mestre.  [...]
150. al dedins de
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dins de. [...]
Pàgines  15 / 32.204 
<< Anterior  Pàgina  10  11  12  13  14  15  16  17  18  19  20  Següent >>